[symple_column size=»two-third» position=»first»]

Documentació històrica de l’edifici denominat Torre Blanca (Los Tilos).

Edifici Modernista situat al Passeig dels Til·lers número 1, al barri de les Corts de Barcelona, antigament era terme municipal de Sarrià. Descripció de la situació de la finca en l’any 1905; és contigu al nord amb el Passeig dels Til·lers, a la dreta sortint u Orient amb una plaça en proposta, després descrita com plaça que forma part de l’avinguda de la Victòria, i en l’actualitat avinguda de Pedralbes, per l’esquena o migdia amb un camí denominat Torre Marina, després denominat Carrer Fernando Primo de Rivera i en l’actualitat Carrer George R. Collins i per l’esquerra amb la finca del Sr. Eusebio Güell, en l’actualitat carrer Jordi Girona.

És un edifici aïllat de planta quadrada i envoltant de jardí, que ocupa una illa de forma triangular de superfície 1269 m². L’habitatge s’estructura en planta baixa amb 108 m², planta pis amb 105 m² i golfes a l’altell desaparegudes (no se sap la data de la seva desaparició), possiblement era de la guerra civil, que és quan l’habitatge va sofrir els efectes de la guerra. Destaca la forta inclinació de la coberta a tres aigües, originalment de teules de ceràmica vidriada, que amb els temps han estat substituïdes per altres de fang cuit. Coberta que recolza sobre bigues de fusta que surten exteriorment formant permòdols. Al cos original de l’edifici se n’afegí adossat un altre de planta rectangular, que forma un porxo a la planta baixa i una terrassa a la planta pis.

És un edifici Modernista construït l’any 1906 per l’arquitecte Ferran Romeu i Ribot, de gran valor arquitectònic, ja que és una de les escasses obres localitzades a Barcelona per aquest arquitecte. A Barcelona es coneix la casa Conrad Roure edificada l’any 1902 al carrer Aribau 155 i la casa Rabaseda en 1912 al carrer Diputació 158, i va ser especialment conegut per la seva intervenció a la creació de la Via Laietana conjuntament amb Lluís Domenech i Muntaner i Josep Puig i Cadafalc el 1914, ja que va ser el responsable del tram entre el carrer de Sant Pere més Baix i la plaça Urquinaona. Gràcies a la seva intervenció en aquest tram de la Via Laietana, fos el responsable d’evitar l’enderroc de la casa gremial dels Velers (fabricants de vels o velers) construïda l’any 1763. Prevista la seva desaparició en obrir-se la Via Laietana, per tal de salvar-la calgué corregir l’alineació rectilínia del nou carrer, cosa que va fer Ferran Romeu per poder mantenir-la en peus. Si us fitxeu la Via Laietana puja de forma rectilínia des del mar fins a la casa dels velers on fa un gir cap a la dreta, alineat amb la casa gremial.

En primer lloc aquesta finca es va segregar d’una finca més gran, propietat del Sr. Enrique Duran i Duran el gener del 1905, per vendre-la per 5.000 pessetes, al Sr. Eusebio Güell i Bacigalepi, en una porció de (media mojada) segons s’indica al registre de la propietat, però en veritat seria ½ Cana, ja que una mojada equival a 4.895,50 m² i el va vendre una superfície d’uns 1.269 m² i la cana quadrada fa justament 2.418 m², per tant va ser ½ Cana quadrada o una quarta part de mojada. Una vegada és propietat d’Eusebi Güell (Comte de Güell), al 23 de juny de 1905 va vendre el terreny per edificar al Sr. Agustin Caze i Meix comerciant de 25 anys, amb les següents condicions de venda;

«(En un año deberá vallar el terreno y puede construir un Hospital, clínica medica, establecimiento de oración, alberge de enfermos, asilo, casa de saludpero no podrá hacer corrales para ganado de ninguna especie excepto para corderos, ni instalar en el talleres o industria de ninguna clase, que pueda perjudicar a los demás propietarios del terreno de la misma procedenciasituado entre la carretera de Cornellá y la Gran via Diagonal)».

L’any 1906 el Sr. Agustin Caze va realitzar l’edificació «habitatge-xalet», al terme de San Vicente de Sarrià, amb l’arquitecte Ferran Romeu i Ribot i a l’oficial de paleta (albañil) veí de Sarrià Sr. Narciso Bosch i Estrada, al qual va pagar amb carta de pagament davant de notari amb data 11 de desembre de 1906, la quantitat de 13.096 pessetes amb 65 cèntims.

L’any 1912 per un embargament d’un deute per valor de 12.000 pessetes, a favor del Sr. Ramón Pastor Fabregat, la finca amb l’habitatge passa a la propietat d’aquest senyor, després per hereditat passa a la seva filla Mercedes Pastor Navarro que casada amb el Sr. Joaquim de Paladella i Folqué el qual acaba sent l’usufructuari. Aquest habitatge durant la guerra civil espanyola va ser saquejada i el seu interior totalment enrunat, per les turbes vermelles. Al mes d’abril de 1939 finalitzada la guerra el Sr. Paladella va sol·licitar permís per la seva reparació per motius de finca afectada per accident de guerra, la qual cosa l’eximeix de drets de permisos i pot procedir immediatament a la seva reparació. A la sol·licitud demanada l’ajuntament va indicar; 

« Colocar varios azulejos de color en sus fachadas, reparar desconchados y arreglo de peldaños de la escalera de acceso a la planta baja

 Arreglo de la cerca exterior colocando las debidas alambreras conforme estaban anteriormente

 Reconstrucción de varios tabiquesde una bovedilla de unos 4 metros cuadradosde una parte de cielo raso; de la cocina y del w.c. de la planta baja

 Reparación de la escalera de acceso al primer piso, así como reparar desconchados,baldosadosrevocos, etc. 

5º Reconstrucción de varios tabiques, de la totalidad de los cielos rasos del piso primero, el w.c., así como reparación de agujerosgrietasdesconchados, etc. en el mismo

Reposición y fijación en obra de la inmensa mayoria de los cierres de los huecos de carpinteríatanto en su exterior como en el interiorde ambas plantaslo propio que sus correspondientes herrajes para su cierre

 Reposición de la totalidad de los vidrios rotos por las turbasasí como la pintura de toda la vivienda. 

 Reconstrucción de un pequeño pabellón emplazado en el fondo del jardin, del cual solamente subsisten sus paredes. Las expresadas obras de reconstrucción se ejecutarán bajo la inmediata dirección del Arquitecto Don Francisco Ferriol.

L’any 1960 el Sr. Paladella vidu de 72 anys, amb residència al carrer València de Barcelona, torna a sol·licitar permís d’obres a l’ajuntament però per construir una torre-habitatge a la finca propietat dels seus fills Ramon i Maria. L’ajuntament el 8 de juliol concedeix el permís d’obres. El Sr. Paladella va morir el 14 d’agost de 1963 i passa la finca per hereditat als seus fills Ramon i Maria de Paladella Pastor. Aquesta es casa amb Evaristo Ismael Comesaña y van tindre tres fills, que a la mort de la Maria el 28 de gener de 1995 va passar per hereditat als seus fills, Joaquim Manuel, Maria Dolores i Maria Josefa Comesaña de Paladella.

Aquests conjuntament amb la descendència de Ramón de Paladella Pastor, que per hereditat de pare va passar als fills RamónMercedesCarlos i F. Javier de Paladella Osés, que seran per meitat indivisa els darrers propietaris de la finca, que van vendre-la a una empresa, al 29 d’octubre del 2004.

L’habitatge va deixar de ser habitatge per esdevenir un Bar musical, l’any 1984 quan es lloga a dos empresaris d’hostaleria que van realitzar un canvi d’ús d’habitatge a cafè d’art-musical, denominat «Los Tilos«.

Els arrendataris han efectuat en dues ocasions, obres; la primera amb consentiment de la propietat en els mesos posteriors a haver llogat la finca per adequar les instal·lacions del que abans era una torre unifamiliar destinada a habitatge al negoci de Bar-musical, que hi van instal·lar, i la segona l’any 1989, sense permís de la propietat, quan després d’haver obert una porta a la tanca del passeig dels til·lers, van arribar a un acord escrit pel qual la propietat els va autoritzar la porta amb afegit del pintat de la façana de la torre i la col·locació de veles i ombrel·les al jardí. La torna fou un increment de 30.000 ptes. en el lloguer mensual.

L’any 2000 l’ajuntament la va incloure dins del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat de Barcelona, amb la qualificació urbanística 8(p), amb les obligacions pels ocupants de manteniment del volum, façana i decoracions interiors originals, recuperació de les textures i color originals de les façanes, unificació en matèria i color dels tancaments i persianes i amb advertència que qualsevol intervenció requerirà la realització d’una memòria d’investigació i cerca històrica, que justifiqués i documentés les parts originals a definir les modificacions posteriors i la seva integració en la proposta sol·licitada.

Després pels mateixos empresaris es van realitzar novament obres de reforma, tant en la torre com al jardí exterior, durant els mesos d’abril a juny de l’any 2004 amb una nova decoració inspirada en l’Índia i s’obra de nou amb el nom de L’Elephant, inaugurat el 3 de juny de 2004, sense el consentiment de la propietat i demanen la rescissió del contracte de lloguer per obres no consentides i això no es va solucionar fins al seu tancament l’any 2013 i extinció del contracte de lloguer. Ara torna al nom inicial de «Los Tilos«.

Barcelona a 10 d’octubre 2013
Signat per Juan Gómez Salgado

 

[/symple_column]

[symple_column size=»one-third» position=»last»]

 

 

 

 

 

 

 

 

[/symple_column]

 

 

 

 

[symple_column size=»one-third» position=»last»]

[/symple_column]

 

 

 

 

[symple_column size=»one-third» position=»last»]

[/symple_column]

 

 

 

 

[symple_column size=»one-third» position=»last»]

[/symple_column]

 

 

 

 

[symple_column size=»one-third» position=»last»]

[/symple_column]